Introducció a les característiques dels díodes

Referència

breu introducció

Un díode és un dispositiu amb dos elèctrodes, una unió PN composta per un semiconductor de tipus P i un semiconductor de tipus N. El corrent només pot fluir des de l’ànode del díode i sortir del càtode. Té un camp elèctric de construcció pròpia i s’utilitza generalment en circuits rectificadors.

Característiques positives

Al circuit, el càtode del díode està connectat a l’extrem de baixa tensió i l’ànode està connectat a l’extrem d’alta tensió. En aquest moment, el díode s’encendrà. Aquest estat s’anomena biaix directe. Quan la diferència de tensió del díode és molt petita, el díode no es pot encendre. Com que el corrent a través del díode és molt petit. Només quan la tensió directa del díode assoleixi un determinat valor (el voltatge d’encès més baix del díode de silici és de 0,6 V, el voltatge d’encès més baix del díode de germani és de 0,2 V) el díode s’encendrà completament. Després d’encendre’s, la tensió a través del díode roman inalterada (uns 0,7 V per als díodes de silici i uns 0,3 V per als díodes de germani) .Aquesta situació s’anomena caiguda de tensió directa del díode.

Característiques inverses

Al circuit, quan el càtode del díode està connectat a l’extrem d’alta tensió i l’ànode està connectat a l’extrem de baixa tensió, el díode es troba en aquest moment de tall i no flueix corrent. Aquest estat s’anomena polarització inversa. Quan el díode està en biaix invers, si encara hi circula un corrent feble pel diode, aquest és l'estat de fuita. Quan la tensió inversa a través del díode ordinari assoleix un valor determinat, el corrent invers augmentarà bruscament. En aquest moment, el díode perd la conductivitat unidireccional i es danyarà per la ruptura inversa.